Desarmar la Història

XXVIII Seminari interdiciplinari
Organitza: Àmbit Maria Corral, Fundació Carta de la Pau, Universitas Albertiana

No són pocs els països en els quals subsisteixen ferides i bretxes profundes, i la seva població segueix dividida sense haver portat a terme un procés de reconciliació suficientment profund que permeti el desenvolupament harmònic de la societat. Aquestes ferides es mantenen d’una manera latent en l’imaginari col•lectiu i poden reobrir-se en qualsevol moment, generant nous conflictes aparentment ja superats o oblidats.

Els éssers humans som històrics, és a dir, que per a començar a ser, depenem de la Història. La majoria dels conflictes que vivim en l’actualitat es perpetuen, precisament per no veure aquesta evidència: que si la Història hagués estat diferent –millor o pitjor– el present seria diferent i nosaltres no existiríem. La Carta de la Pau dirigida a l’ONU, en el seu punt IV, assenyala: «És fructuós conèixer la Història tant com sigui possible. Veiem, però, que no podem fer-la tornar enrere. Veiem també que, si la Història hagués estat diferent, millor o pitjor, el que s’ha esdevingut hauria estat diferent. S’haurien produït al llarg del temps uns altres encontres, uns altres enllaços; haurien nascut unes altres persones, però nosaltres no. Cap dels qui avui tenim el tresor d’existir no existiria. Això no vol insinuar pas que els mals ocasionats pels nostres avantpassats no fossin mals reals. Els censurem, els repudiem i no els hem de voler repetir. La sorpresa d’existir facilitarà que els presents ens esforcem amb alegria per arreglar les conseqüències actuals dels mals anteriors a nosaltres».

El passat és irrevocable. Tot i el llast negatiu que pugui tenir la Història (injustícies, insolidaritat, imposicions, genocidis, etc.), nosaltres som fruit directe d’un conjunt d’episodis històrics molt concrets. Podem desconèixer-los, podem viure en per¬manent conflicte amb la nostra gènesi, però som fills d’aques¬ta història. Tot això, no nega la nostra personalitat i singulari¬tat, però la història va ser per a nosaltres la nostra condició de possibilitat. És un fet irrefutable que a ella devem l’existència, cosa que no significa que siguem responsables d’aquella situació, tot i ser un dels seus efectes directes. Aquesta premissa tan senzilla és la que molta gent no acaba de veure, ni tampoc les conseqüències que se’n deriven. Ans al contrari, alguns creuen que si la

Història hagués estat diferent, ells haurien existit d’una o altra manera. L’evidència queda ofuscada per la supèrbia de ser, no entenen ni accepten la contingència de l’ésser. Si descobrim l’existència com el major bé que posseïm –ja que sense ella no pot donar-se cap altre bé possible, com la vida, l’amor, l’amistat, la llibertat, la pau…– i acceptem que som éssers històrics –fruit d’aquesta història concreta tal com va succeir i no una altra–, estarem immunitzats contra qual¬sevol ressentiment històric que pogués colar-se en fer-se un mal ús o un abús de la memòria històrica. Només aleshores desitjarem que ens mostrin i ensenyin la nostra història de la manera més objectiva possible. La història familiar, grupal, nacional… amb els seus encerts, errors, fins i tot les maldats i injustícies…, perquè tot pren un altre caire en tenir en compte que només aquesta història –i no una altra- ha possibilitat la meva existència.

Aquesta acceptació joiosa de la Història no implica, ni de bon tros, no reconèixer que els mals del passat foren realment mals. Una cosa és l’acceptació òntica [possibilitat de la meva existència] i una altra, molt diferent, la seva acceptació ètica. És fonamental reconèixer públicament el que ocorregué i que les institucions que tingueren especial protagonisme en aquelles atrocitats siguin capaces de lamentar-ho d’una manera clara i diàfana, i no únicament això, sinó que, a més a més, vetllin per reparar els mals que se’n derivaren. XXVIII Seminar interdiciplinari
Organized Maria Corral, Letter of Peace Foundation, Universitas Albertiana

There are few countries where gaps exist and deep wounds, and its population is still divided without having carried out a process of reconciliation deep enough to allow the harmonious development of society. These wounds remain in a latent group • collective imagination and can be reopened at any time, creating new conflicts apparently already passed or forgotten.

Human beings are historical, ie it was to start, depending on history. Most of the conflicts that we live in today perpetuate precisely not to see this evidence: if history had been different the better or worse this would be different and we would not exist. The Letter of Peace addressed to the UN, at its IV, states: "It is fruitful to know the history as much as possible. We see, however, that we can not make it back. We also see that if history had been different, better or worse, what has happened would have been different. Have occurred over time other meetings, other links; other people would have been born, but we do not. None of the treasure that we exist today would not exist. This does not imply that the evils caused by our ancestors were not real bad. The Census, repudiate them and we do not want to repeat. The surprise exist that provide strive to present joy to fix the bad consequences before us today. "

The past is irrevocable. Although the burden can have negative history (injustices, lack of solidarity, taxation, genocide, etc.), we are a direct result of a very specific set of historical events. We can ignore them, we live in per¬manent conflict with our genesis, but we are children of aques¬ta history. All this does not deny our personality and singulari¬tat, but the story was for us our condition of possibility. It is an irrefutable fact that we owe her existence, which does not mean that we are responsible for the situation, despite being one of its direct effects. This premise is so simple that many people just do not see, nor the consequences. On the contrary, some believe that if the

History would have been different, they would have existed in one form or another. The evidence is being obscured by pride, do not understand or accept the contingency of being. If we discover the existence as the greatest good that we have not already that it can not be any other possible well as life, love, friendship, freedom, peace ... - and we accept that we are living historical -fruit this specific story as it happened and no other-we will be immunized against qual¬sevol historic resentment that could sneak into getting a misuse or abuse of the historical memory. Only then we want to show and teach our history as objectively as possible. Family history, group, national ... with their successes, failures, even the evils and injustices ... because everything takes another aspect to consider in this story only, and not the other-no possibility of my existence.

This joyous acceptance of History does not, by no means, not recognizing the evils of the past were really bad. One thing is the acceptance ontic [possibility of my existence] and another, very different ethical acceptance. It is essential to acknowledge publicly what happened and that the institutions had special role in those atrocities capable regret it in a clear and transparent, and not only that, but to also ensure repair bad derived.